Periodisme i còmic

Què és?

És un nou gènere periodístic que ens mostra la realitat a través dels còmics. Utilitza les mateixes eines i codis del periodisme, i alhora ho combina amb la plasticitat audiovisual del còmic. D’aquesta manera és més fàcil explicar una escena i que el lector pugui imaginar-la.

Orígens i consolidació

El còmic va començar a ser utilitzat com a eina per explicar històries properes a la realitat a partir de la segona meitat del segle XX. Molts dels temes que ignoraven i censuraven les editorials, com la violència, la sexualitat, les drogues, van tenir un lloc en aquestes històries de ficció o activisme. Després de la censura del còmic i una crisi de la historieta comercial, va sorgir un moviment anomenat “Còmix”, on els superherois lluitaven contra guerres fredes, invasions extraterrestres i problemes a escala mundial. També van servir per explicar les anècdotes quotidianes dels autors i la crítica que feien del seu entorn.

Aquesta corrent alternativa del còmic va venir acompanyada per la Guerra de Vietnam, el moviment Hippie, la contracultura i moltes reivindicacions de raça i sexe. Un dels exemples d’aquest realisme còmic tan potent va ser el de Maus de Art Spiegelman (1992), que va rebre el premi Pulitzer. Aquesta novel·la gràfica, serialitzada des de 1980 a 1991 a la Revista Raw, mostra a Spiegelman entrevistant al seu pare a partir de les experiències com a jueu polonès i supervivent de l’Holocaust.

Maus de Art Spiegelman (1992).

El llibre utilitza tècniques postmodernistes, representant les diferents races humanes com diferents tipus d’animals: jueus com rates, alemanys com gats, polonesos no jueus com porcs i nord-americans com gossos. Durant aquell temps la novel·la gràfica autobiogràfica i contemporània, anava de costat amb la superheroïna i comercial de Watchmen i Batman: The Dark Night Returns.

Al cap de tres anys, apareix Joe Sacco, que a Palestina (1995) documenta en primera persona el conflicte que hi ha entre aquella nació i Israel. Anys després fa El mediador. Una història de Sarajevo (2003). Posteriorment fa una de les més conegudes: Notas al pie de Gaza (2009) on investiga una massacre feta per les tropes d’ocupació.

Des de 2010 a Sao Paulo té lloc un Encuentro Internacional de Periodismo en Cómic, demostrant que aquesta modalitat ha agafat molt de ressò arreu del món. En els camps teòrics també s’han fet alguns estudis, com el de Xavier Melero, amb el seu assaig per Eu-topias, on classifica aquest tipus de còmic com a “Periodisme Informatiu de Creació”.

Per tant el còmic ha fet una gran evolució i ha acollit al periodisme amb molt d’orgull. El periodisme còmic s’ha convertit en un gènere per lectors adults, que agafa recursos clàssics de la crònica i ho combina amb les historietes gràfiques.

La periodista de The New York Times, Chuck Klosterman diu: “esta es una era de no ficción. Todos estamos pasando por un período en el que la brecha entre lo que es real y lo ‘construido’ ha sido tremendamente agravada por la tecnología. Por eso la gente está inconscientemente hambrienta de lo auténtico. Quiere lo real. Y, como resultado, la no ficción tiene más peso (…) Ser un novelista en 2014 es un poco como ser un músico de jazz en 1985”.

El periodista Augusto Mora fa una molt bona explicació dels avantatges que té actualment el periodisme còmic: «Los medios de comunicación se han vuelto más vertiginosos; creo que el cómic a pesar de que tiene partes más detalladas, también tiene mucha agilidad, ves la imagen, el texto, se complementan y no tienes que ver toda la cuartilla para saber lo que sucede. Los escritores deben buscar de maneras más ágiles para contar las cosas porque la gente ahora vive así y nos tenemos que adaptar a la tecnología y a la inmediatez. Yo creo que el cómic es un medio que transmite la información de manera más ágil que un artículo de diez páginas. Pero también creo que estos cómics son una introducción amena para ya poder leer esa diez páginas».

Tan Mora com Klosterman comenten el fet de com la tecnologia ha afectat als lectors dels diaris. Un afan per la immediatesa, llegir entre línies i veure només titulars i fotografies. Això és el que el periodisme còmic pot oferir a la nova societat de la tecnologia, notícies en forma d’imatges que es fan menys feixugues alhora de llegir-les. A més, pensen que es pot transmetre millor gràficament que amb varies pàgines d’una notícia.