Joe Sacco

Biografia

Joe Sacco és natural de Malta i va néixer durant la dècada dels 60. És un autor alternatiu de còmics, que actualment resideix a Estats Units. Les seves obres més conegudes, les novel·les gràfiques Notes al peu de Gaza i Gorazde: Zona Protegida, mostren un estil característic a mig camí entre el còmic underground i la crònica periodística que l'han fet mereixedor d'importants guardons i reconeixements.

Sacco durant els anys que estava l’institut va començar la seva carrera periodística.  Treballava al diari de l’escola i durant aquest període va desenvolupar la seva afició per l'humor i la sàtira.

Estudiar periodisme sempre havia estat el seu objectiu, i finalment l’any 1981 es gradua en periodisme a la Universitat d'Oregon. Dos anys més tard torna a Malta, d’on la seva família va marxar quan ell era un recent nascut, on publica els seus primers còmics, els primers art-còmics en Maltès.

El treball de periodista que va realitzar durant aquesta època li resultava frustrant, ell mateix manifestava: "No trobava el treball d'escriure interessant, perquè realment no hi havia res interessant que destaqués de la resta."

Ell volia ser un periodista de grans històries, nacionals, polítiques. Però  al sortir de la universitat es va trobar que tots els treballs que li oferien eren de tot menys seriosos. Per a ell era realment depriment, pensava que el periodisme era una professió per aprendre sobre el món, per explicar coses. Diu que finalment va acabar descobrint que la major part del periodisme que es fa és simplement vendre productes.

Joe Sacco trobava l’ofici de periodista tradicional "molt, molt avorrit". En un moment donat va decidir abandonar la seva professió de periodista i provar per un altre camí. Va decidir desenvolupar la seva afició, el dibuix, i “veure si podia guanyar-me la vida amb això”. Per a ell el còmic més que en un art o una carrera es va convertir en un vehicle d'expressió personal.

Durant els anys 80, Sacco crea i pública alguns dels seus còmics, però els mitjans de comunicació declaraven que no estaven interessats en el seu treball. Durant aquest temps es dedica a recórrer món.

L’any 1988 publica el seu propi comic-book, que porta per títol Yahoo, en el qual tracta diferents temàtiques. Entrats els anys 90, publica de manera serialitzada (de 1993 fins a 1995) la seva obra Palestina: a la franja de Gaza, on plasma les seves pròpies experiències en els territoris palestins, en els quals es va submergir durant dos mesos.

L'any 2000 publica Gorazde: zona protegida, que il·lustra la guerra civil a la Bòsnia Oriental. Joe Sacco sempre havia escoltat moltes històries familiars sobre la guerra,  com s'havia viscut el conflicte a Malta i va ser en aquest instant que fa començar a sentir-se fascinat per totes aquestes històries. Sacco creia que havia de fer alguna cosa amb totes aquestes històries i el que va decidir fer-ne còmics.

L’any 2003, a mode de continuació amb la seva anterior obra, publica El Mediador, de nou centrat en el conflicte de l'antiga Iugoslàvia. El desembre de 2009 publica Footnotes in Gaza, on reconstrueix una matança de civils palestins que va ocórrer el 1956 i que no havia estat difosa per cap mitjà tradicional.

En els seus primers treballs hi ha una curiosa barreja entre humor i document històric. Sempre ha estat interessat en la història, però alhora estava influenciat pel còmic més irreverent i satíric dels anys cinquanta i seixanta. Combinar tots dos gustos li va semblar el més normal. Sacco volia explicar alguna cosa, però sobretot volia que fos divertit.

En aquell temps es prenia la guerra com un joc, ja que no l’havia viscut mai en primera persona. Avui en dia declara que, la guerra és qualsevol cosa menys un lloc divertit.

Sobre periodisme i maneres d'explicar

Sacco no es mou en el terreny amb la urgència que sol acompanyar els reporters que diàriament cobreixen els conflictes internacionals, no depèn d'horaris de tancament, sinó que es fica de ple en els esdeveniments per conèixer-los de primera mà per mitjà dels seus protagonistes, al costat dels quals es situa sempre.

Ell mateix ha manifestat que no es reconeix com un corresponsal de guerra, ja que està més interessat en descriure els efectes dels fets bèl·lics, que en submergir-se en el desenvolupament d'una acció militar. Per això les seves obres són el resultat de llargues estades en els llocs d'interès, on la convivència amb els vilatans possibilita la provisió de relats intimistes, sobre records, expectatives, projectes fallits, confessions sobre el passat …

Sacco es submergeix en el discurs que es troba fora de les grans cadenes de notícies i els llibres d'història, i el còmic és una successió d'escenes en què el Sacco periodista recapta multitud de testimonis desitjosos d'explicar el que ha passat.      Els testimonis li ofereixen versions del fet, la qual cosa no deixa de ser una vegada més un gest de complicitat al treball periodístic: el discernir entre elles la més adequada, la més propera a la veracitat del que va passar. Sacco es resisteix a donar per bona una versió definitiva dels fets i busca sempre nous detalls i diferents punts de vista entre els testimonis del territori.

El treball de Sacco en les seves obres consisteix a recrear el material autèntic que li proporcionen les seves fonts o la seva pròpia experiència en dos nivells narratius temporals. D'una banda, el "present" en què l'autor escolta i recull el testimoni de la seva font; i de l'altra, recrear aquest testimoni passat en vinyetes que narren l'esdeveniment referit.

Lluny de l'organització clàssica de la informació a través de la piràmide invertida (jerarquització de la informació més a la menys important), en els seus còmics Sacco exposa com experiències temporals d'altres s'acoblen a la seva pròpia experiència temporal, en una estructura narrativa serpentejant que obeeix a l'objectiu.

L'obra ja no és una simple narració lineal, sinó escenificacions actuades de la informació recollida pel periodista en què la caracterització, les converses i l'ambientació afegeixen una magnitud humana freqüentment oblidada pel periodisme tradicional. D'aquesta manera, les tradicionals 5W del periodisme -on, quan, com, qui i per què- apareixen manipulades de tal manera que el centre de la història recau en les narracions i intervencions dels éssers humans convertits en personatges.

“Faig desenes d'entrevistes, com qualsevol altre periodista. No obstant això, el que necessito són suggestions visuals, així que de vegades plantejo a les meves fonts preguntes molt rares, del tipus: «Com anaves vestit?». No paro de fer fotos dels mateixos detalls: un cotxe, una casa; a l'hora de representar-ho no vull inventar res. Dibuixo només quan no és recomanable treure la càmera, en els check point, per exemple.”

        Joe Sacco

Els llibres de Sacco no són altra cosa que grans reportatges o sumes de reportatges més petits, en els que tota acció és sempre una recreació (mitjançant vinyetes) que ve donada pel relat dels testimonis i les fonts. Desenvolupa totes les estratègies pròpies de la narrativa seqüencial al mateix temps que comparteix una sèrie de trets amb els escriptors de no-ficció creativa.

Com a periodista, Sacco busca amb el seu testimoni contextualitzar els fets històrics però també contrastar els relats que obté de les víctimes; en ocasions, aquest exercici serveix per posar-los en dubte. L'autor és sempre conscient que el seu és un relat no fictici en el que la seva pròpia naturalesa, el periodisme, es veu reflectit com a professió i com a discurs deixant patent les seves pròpies limitacions: la capacitat de percepció, la memòria i la destresa del reporter...        

De la mateixa manera, ens dóna altres senyals que identifiquen que el text no és mai una ficció, com poden ser la presència de pròlegs explicatius i epílegs que ratifiquen l'origen i les circumstàncies en què la història ha estat confeccionada, així com mapes i documents de caràcter orientatiu. Davant del novel·lista que crea un univers a la seva mida, Sacco es troba amb un món fet amb les seves pròpies regles de funcionament. Per això, de vegades, es mostra desorientat i fa partícip al  lector d'aquesta desorientació del que ve a reforçar aquesta sensació de realitat que no pot ser dominada per un autor al seu gust.

L'autor maltès demostra que un mitjà com el còmic, tradicionalment associat a continguts de naturalesa lleugera, és perfectament vàlid i adequat per donar cabuda a qualsevol matèria, per molta serietat que li pressuposem a aquesta. En el seu treball, Sacco combina el llenguatge clàssic de la vinyeta amb un escrupolós fer periodístic, per realitzar un autèntic reportatge llarg sobre el conflicte. L’autor es col·loca sempre en primera línia, per oferir-nos des del seu punt de vista un relat que viatja des del detall de les petites històries a la totalitat d'un tema de gran complexitat que és impossible de desentranyar sense la revisió de totes les seves arestes.