Els còmics van néixer als Estats Units com a conseqüència de la rivalitat de dos grans diaris de Nova York: el New York World, propietat de Joseph Pulitzer des de 1883, i el Morning Journal, adquirit per William Randolph Herast el 1895.
En un clima d'intensa competència entre els dos diaris, el New York World va crear, l'abril de 1893, un suplement dominical a color en el qual van publicar les seves creacions els dibuixants del diari. Entre aquests, va figurar Richard Felton Outcault, qui des de juliol de 1895 va donar vida a una sèrie de vinyetes, sense narració seqüencial, en què amb intenció caricaturesca mostrava estampes infantils d’un barri proletari de Nova York. Amb aquesta sèrie va anar prenent cos un protagonista infantil que duia una camisa de dormir de dormir de color groc i que va ser batejat com Yellow Kid, Aquest s'expressava a través de textos escrits en la seva camisa, en un llenguatge popular.
Però en adquirir Hearst el Morning Journal i iniciar, l'octubre de 1896, la publicació del seu suplement dominical titulat The American Humorist, va arrebatar a Outcault al seu rival i li va demanar que continués les aventures de Yellow Kid en les seves pàgines. Mentre el New York World prosseguia la publicació del mateix personatge, però dibuixat per Geo B. Luks.
Amb la duplicitat del cas de Yellow Kid i amb aquest nou episodi es va instaurar definitivament en els còmics la supervivència dels personatges dibuixats més enllà de la voluntat, i fins i tot de la mort dels seus creadors originals.
Entre els anys 1900 i 1904 es realitzaran unes 65 tires còmiques, en canvi entre 1905 i 1909 se’n realitzaran 165. Durant aquests anys hi ha molta creació i innovació en els còmics, tant en l'elecció de personatges i situacions com en audàcies tècniques i narratives.
Però l’any 1915 el sector entra en declivi degut a l'estandardització i conservadorisme industrial imposat al gènere. Els còmics seran tutelats pels Syndicates, que eren distribuïdors de dibuixos als diaris. Els sindicats estalviaran a les empreses periodístiques el manteniment de tenir dibuixants propis.
La creació dels Syndicates suposa un progrés, perquè al desvincular el dibuix de còmics de les redaccions de cada diari, es va donar una enorme difusió al gènere.
Però també un retrocés a l’imposar una estandardització formal i temàtica, influència sobre els autors i els seus productes ... La llibertat i independència artística van quedar seriosament amenaçades.
El primer còmic amb sindicalització mundial serà Bringing up father i els personatges dels còmics d’aquesta època reflexaran l’american way of life. Totes aquestes tires còmiques encara apareixeran al diari, no es vendran de forma autònoma.
El període que s'obre el 1929 i es tanca amb el començament de la II Guerra Mundial constitueix una edat d'or per aquest nou mitjà d'expressió. Hi ha una considerable ampliació temàtica produïda per la introducció de la mitologia aventurera. Això comportarà una ampliació de l'esfera dels seus lectors i s’esdevindrà una nova generació de dibuixants.
Al gener de 1929, Alan Harold Foster va iniciar la publicació dominical de les aventures de Tarzan, el famós home mico ideat per Edgar Rice Burroughs a l’any 1914. En la mateixa data en què va aparèixer Tarzan, ho va fer també el futurista Buck Rogers, dibuixat per Dick Calkins, que al costat de la seva inseparable companya Wilma Deering van obrir el camí de la ciència-ficció en els còmics. A l'octubre de 1931, quan l'onada de criminalitat, va aparèixer el personatge detectiu Dick Tracy, obra de Chester Gould.
D'aquesta manera es van implantar en els còmics nord-americans els tres gèneres de l'èpica aventurera: l'aventura exòtica, la ciència-ficció i l'aventura policial i d'intriga.
Així es va consolidaria el gènere d'aventures en els còmics, precisament en la dècada en que EE.UU patia els estralls de la Depressió i el públic apareixia especialment receptiu a les evasions imaginàries i estimulants proporcionades per aquest tipus de narrativa heroica i compensadora de les aclaparadores frustracions quotidianes.
El còmic derivaria cap a posicions racistes i d'agressivitat política, durant la II Guerra Mundial. Els exemples de manipulació política dels còmics són nombrosíssims. El Japó militarista ja els va utilitzar abans de la II Guerra Mundial per exposar les seves ambicions expansionistes.
Juntament amb el naixement de l'aventura èpica, la principal novetat en la història dels còmics dels anys trenta va ser l'aparició de la modalitat editorial anomenada comic book. Els comic books van donar un impuls enorme a la difusió del gènere, es van convertir en la lectura predilecta dels soldats de campanya i fins i tot van arribar a utilitzar-se com manuals d'instrucció militar.
En aquest moment, en els comic books sorgirà l'espectacular emergència d'una nova generació de superherois, anomenats així per tenir unes capacitats físiques sobrehumanes. L’arquetípic va ser Superman, obra de l'escriptor Jerry Siegel i el dibuixant Joe Shuster, que va aparèixer el 1938 en el primer número d'Action Comics Magazine.
Després de Superman van aparèixer nous superherois, no sempre prou imaginatius. Com ara, Captain Marvel (1938) que va ser acusat de plagi davant els tribunals i es va haver de suprimir el 1945. A la mateixa generació va pertànyer Batman (1939) o The Flash (1939).
La expansió internacional dels còmics nord-americans va dificultar el desenvolupament dels còmics nacionals, aquests eren incapaços de competir amb els americans.
A França, l'allau de còmics nord-americans es va canalitzar a través de l'agència Opera Mundi. Però el còmic de creació francesa més important va ser el noi aventurer Tintin i sempre acompanyat pel seu inseparable Milú, creats per Hergé (Georges Rémi) l’any 1929.
A Espanya, la revista Pulgarcito (1923) havia donat un gran impuls al gènere, en la qual hi van destacar alguns excel·lents dibuixants humorístics, com l'extraordinari K-Fita (Ricardo Gracía López).
Durant la guerra civil va haver-hi una politització dels acudits i de les tires de dibuixos, la guerra va donar peu a l'enfrontament dels còmics del bàndols republicà i nacionalista.
A una inspiració política cal atribuir també la creació de Roberto Alcázar, dibuixat per Eduardo Vaño. Aquest personatge tenia un rostre inspirat en José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange.
L'esclat de la II Guerra Mundial va obrir un període de crisi en l'evolució i expansió dels còmics. A més dels factors industrials, com la crisi del paper, els còmics es van transformar en armes propagandístiques al servei de la guerra. Hi havia una militarització massiva dels seus personatges i un esquematisme temàtic empobridor. La vinculació entre els dibuixants de còmics i els interessos de la propaganda militar va ser, en ocasions, molt estreta.
La conjuntura bèl·lica va servir per il·luminar el naixement de nous herois, sorgits d'aquelles circumstàncies. El més famós serà el Captain America (1941), escrit per Joe Simon i dibuixat per Jack Kirby.
La història del Capità Amèrica representa el prototip de persona corrent, fins i tot feble i fràgil, que pateix una alteració que el converteix en superheroi. Aquesta dualitat tan present en la mitologia del còmic, li confereix un especial atractiu al personatge. Aquest còmic no deixa de ser una variant més de l'esperit americà, del somni americà, de l'home corrent que arriba al cim.
El personatge va ser un dels més populars durant els anys 40, però en acabar la guerra va caure en l'oblit, malgrat alguns esforços per reviure’l en la dècada dels 50 com un heroi anticomunista. Va ser rescatat l’any 1964 i des de llavors s'ha convertit en un dels superherois més importants.
Amb la fi de les hostilitats va obrir un període de desconcert en el mercat dels còmics nord-americans motivat per la incertesa dels creadors davant l'evolució del gust col·lectiu i el dilema de l'adequació dels seus personatges.
Després del període de crisi patit durant els anys de guerra i de postguerra, l’any 1950 a Estats Units i a Europa es va començar a veure un progressiu renaixement d'aquest mitjà expressiu que conduiria fins i tot a nous i audaços plantejaments estètics.
El renaixement dels còmics nord-americans va ser especialment visible en el camp humorístic, a causa de l'expansiva competència de la narrativa televisada, que a partir d'aquest període condicionaria la evolució tant del cinema com dels còmics. En el camp satíric va destacar la tira Pogo (1948), que utilitzava faules d’animals, per criticar la realitat política i social.
El nou enfocament adult i polèmic de Pogo estaria també present en Peanuts (1950), tira amb la qual Charles M. Schulz, va renovar dràsticament els supòsits de la kid strip tradicional. Protagonitzada per Charly Brown i Snoopy, la tira còmica al llarg de la seva història va gaudir d'un enorme èxit.
A aquest nou cicle infantil també va pertànyer també Dennis the Menace (Daniel el travieso, 1951), de Hank Ketcham. William Hanna i Joe Barbera van situar en l'Edat de Pedra la sèrie The Flinstones (Els Picapedra, 1959).
William Hanna i Joseph Barbera han contribuït meravellosament a la difusió del còmic a través de la televisió, creant sèries i personatges mítics, que formen ja part de l'imaginari col·lectiu de la societat occidental.
Hanna i Barbera van treballar junts per primera vegada en l'estudi d'animació de Metro-Goldwyn-Mayer l’any 1939. El seu primer projecte com a directors va ser un dibuix animat titulat Puss Gets the Boot (1940), que va servir com a precedent dels personatges Tom i Jerry.
Algunes de les seves creacions/adaptacions van ser: L'Ós Yogui (1961), Don Gato (1961), Scooby-Doo, Where are You! (1969), Els Barrufets (1981) o El Laboratori de Dexter (1996).
A Europa destaca a finals dels cinquanta una altra sèrie capital. El 1959, el guionista René Goscinny va idear el guerrer gal Astérix, dibuixat per Albert Uderzo. Va convertir-se en el còmic més popular de l'àrea francòfona i més tard arribà a tenir una fama mundial. S'han editat una trentena d'àlbums de les aventures i també s'han rodat diverses pel·lícules d'animació basades en aquests personatges.
Un element clau en l'èxit dels còmics és que la major part d’ells contenen elements còmics per a lectors de diferents edats, de manera que tant els nens com els adults poden gaudir d’ells. El còmic gaudeix d'un públic molt ampli.
